Això eren tres
vailets molt espavilats que volien fer de les seves.
Van passar per
un lloc i van veure un home llaurant amb unes mules dins d'un tancat on hi havia
un cirerer ple de cireres.
Van pensar:
"Li hem de prendre les cireres i les mules, però com ho podem fer?".
Ben aviat els hi
va arribar la gran idea.
Un pujaria a
l'arbre amb un sac per arreplegar totes
les cireres que pogués i els altres dos li dirien a l'home que un noi li
agafava les cireres, i quan anés per atrapar el lladre, se li emportarien les
mules. Quan es va apropar al cirerer i va escridassar al noi, ell va dir:
" m'escridasseu a mi per quatre cireres i allà n'hi ha dos que se us
emporten les mules!!!".
L'home va córrer
cap a l'altra banda, però ja havien fugit tots.
El pobre pagès es
va posar a plorar com un nen petit i ho va anar a explicar-ho a l'amo. L'amo es
va enrabiar tant que el va despatxar, cosa que va aprofitar el noi que havia
robat les cireres.
Es va apropar
per l'entorn, es va oferir per treballar i si va esforçar molt, perquè tenia un
objectiu molt clar. La filla de l'amo era una noia soltera i si pogués
casar-s'hi seria una molt bona feina ben acabada. I així va ser. Es van casar i
amb el temps els amos es van morir i com la noia era filla única i l'hereva,
tot va quedar per ells.
Però que se
n'havia fet dels altres dos lladres de les mules? Les van tenyir perquè no les reconeguessin,
van anar d'aquí cap allà, les van vendre i no se sap ben bé com, van anar a
parar a la casa del seu amic. Quan els va veure, els va reconèixer de seguida i
no li va quedar més remei que convidar-los a sopar i a dormir aquella nit,
sense que li fes massa il·lusió, i com no se'n refiava gens ni mica, quan se'n
van anar a dormir, va guardar la clau del rebost a sota el coixí, un cop ben
adormits, "els dos amics" van veure que la parella dormia, van aprofitar
per agafar la clau del celler amb molta cura de sota el coixí, amb la idea de
robar les sobrassades i tot allò que trobessin al celler.
L'amo, però, com
que estava a l'aguait, se'n va adonar i va arribar al rebost abans que ells.
Els va escoltar com entre rialles i burles anaven a entrar per robar les
sobrassades i fa ver un crit com si avisés a un grup de gent que estava
esperant-los.
Es van espantar
tant que van deixar les sobrassades que portaven ja en el sac i van fugir
corrents.
No es resignaven
a haver-ho perdut tot i després de córrer molta estona van pensar que n'havien
de fer una de grossa.
Es van acostar a
l'església del poble a veure si podien ensarronar algú i de cop van veure al
seu davant un sac que semblava el que ells havien fet servir per robar les sobrassades
. Com que no havien conegut la veu del seu amic quan va fer el crit, van pensar
que uns altres havien robat les sobrassades abans que ells i que ara les havien
deixat allà.
A l'església celebraven
el funeral d'una persona que s'havia mort. El costum era enterrar els morts
dins d'un sac i si n'hi havia més d'un, els altres els col·locaven dintre del
seu sac damunt d'un pedrís, mentre esperaven s'acabes l'altre ofici.
Els dos
estudiants no coneixien aquest costum i en veure el sac damunt el pedrís es van
pensar que era el seu sac ple de sobrassades i se'l van emportar. Quan cansats
de córrer i ja ben lluny del poble es disposaven a obrir el sac per poder
gaudir finalment de les seves sobrassades, dintre del sac s'hi van trobar la
dona morta i de nou van començar a rumiar què podien fer per desfer-se d'aquella
pobra dona i treure'n profit.
Van recordar que
als afores del poble hi havia un pagès que tenia una figuera molt gran i que no
deixava que ningú s'hi acostés. Ja tenien la genial idea. Col·locarien la
velleta al damunt de l'arbre, avisarien l'amo i aquest molt enrabiat dispararia
contra el lladre, aleshores cauria i en veure que era morta, li demanarien diners
a l'amo per no dir res i si els n'hi donava més, encara li farien el favor d'emportar-se-la.
Així ho van fer, però el problema continuava, com es podrien desfer d'aquella
dona morta i treure'n encara algun benefici més,
Sabien un pobre
home que sempre anava amb un aset a caçar. I de nou se'ls va encendre la
llumeta. Buscarien una somera, pujarien la
morta al damunt, ben agafada com si fos viva i quan l'ase la veies aniria
corrent al seu darrere, aleshores la morta cauria a terra . Efectivament, l'ase
en veure la somera va córrer al seu darrere i els estudiants corrent també
anaven cridant: "padrineta... padrineta... ja ens l'haurà morta aquest dimoni
d'ase!"
Aquell pobre
home s'ho va ben creure, que amb la caiguda havia mort la padrina i perquè no
els denunciessin els hi va donar un bon grapat de diners a cadascun.
Quan la van
haver cobrat, van buscar un lloc per enterrar la morta, van beure un got
d'aigua i van marxar de Mallorca perquè la Justícia no els trobés i es descobrís
tot.
Ja lluny de
Mallorca segur que en feren més de "bel.landines" però ja n'he tingut
prou amb totes les que van fer a Mallorca.
SI hi ha algú
que sàpiga que varen fer fora de Mallorca, ja pot començar a contar-nos-ho tot
fil per randa.
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada