Sense ni
adonar-me'n, havia perdut la meva intimitat i amb ella tot el que per mi representava
viure. Les estones de silenci, les intenses trobades amb els amics de sempre on
es parlava de tot, les nits en vetlla escrivint,
llegint o escoltant una determinada musica. Tot s'havia acabat i no sabia si
per sempre.
Els meus ulls es
van anar aturant a les prestatgeries plenes de llibres, d'alguns encara en
sobresortien els punts, amb els quals havia volgut destacar, ves a saber per
quina raó, una determinada pàgina.
L'aparell de
música, la butaca on m'hi havia passat tantes hores.
A l'altra cambra
l'ordinador i tot aquell munt de papers que hauria de guardar i no sabia ben bé
on.
Petits objectes
sense cap valor aparent però tan importants per mi. Cadascun tenia una historia
que només jo coneixia i això la feia encara més important.
Finalment vaig
sortir a la terrassa vaig quedar-me embadalida mirant aquell cel ple d'estels esperant
que algun d'ells em somrigués. Vaig pensar en el Petit Príncep i se'm va escapar una llàgrima.
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada