LA VIDA

A vegades penso que no m'és fàcil conviure amb la vida.

Quant et sembla que has trobat el camí planer que finalment t'ha de conduir al final d'un determinat trajecte, de cop apareix l'entrebanc, ensopegues, caus i et fas més o menys mal. T'aixeques i tornes a encetar un nou tram, però de nou, quan més confiat estàs, darrera d'aquell revolt, que semblava inofensiu, torna la dificultat i et tornes a aixecar..., així una vegada i una altra, però cada cop és fa més feixuc tornar a començar.

Aleshores de sobte t'allarguen una mà i ja som dos per fer front a les adversitats que puguin anar sorgint. Malgrat tot, tornes a caure una vegada i una més, i apareix una altra mà amiga que s'afegeix a la cadena i ja som tres... i quatre i cinc...i la cadena es va engrandint.

La vida pot ser la nostra millor amiga però també pot esdevenir un adversari ocult, al qual li  agrada sorprendre'ns i destorbar-nos amb petits o no tant petits, paranys, per anar-nos posant a prova i observar com som capaços de poder-los vèncer. Per això si l'afrontem amb valentia, amb seguretat i amb i il·lusió, sobre tot, amb il·lusió, podrem anar vencent aquests paranys i mantenir viva la il·lusió de veure néixer cada nou dia amb l'esperança d'avançar un trosset més de camí.

Veurem sortir el sol, veurem com desapareix per deixar lluir la lluna que ens fa companyia  en les nits de vetlla o en el nostre descans, per refer-nos de l'activitat del dia i no caldrà fer com el Petit Príncep, aquell dia que estava molt trist, tant que va haver de fer córrer una mica la cadireta quaranta-tres vegades per veure pondre's el sol, perquè nosaltres esperarem amb il·lusió la seva sortida l'endemà  per anar construint aquells projectes que la nit anterior van esdevenir només un somni.

La vida és això, pau,amor, amistat, companyia, projectes, il·lusions, caminar plegats vers un objectiu comú... i si no és així... alerta! ajuntem les nostres energies i lluitem per aconseguir-ho.

Jossie Casanovas